El curs passat vam participar en el projecte comunitari LAC’19 entorn al CosmoCasa. Aquest LAC estava dedicat a totes aquelles mares, àvies, cuidadores, … que des de l’albor de la humanitat s’han fet càrrec de tot allò que te a veure amb la cura de les persones, de la llar… amb un amor i dedicació que, als nostres ulls les converteix en veritables heroïnes, sense les quals el món no hagués pogut existir tal i com el coneixem. És quelcom a reflexionar i a canviar! A totes elles gràcies!
De la mà de vuit dones artistes vam convidar a participar a més de 400 persones de diferents entitats de Sant Boi, a reflexionar sobre aquestes dones. Sobre la casa, els seus espais, els somnis, … o objectes com els llits! On passem una gran part de la nostra vida compartint, pensant, imaginant, o creant, …
No diuen que cada casa és un món?… Per nosaltres cada casa és un Cosmos!
Grups i artistes referents.
Zita Rodrigues: INS Camps Blancs i Joan Bardina.
Nien Boots: Grup dones alfabetització, Senyores discapacitat B.M.
Helena Garcia U.: Aguts/subaguts, Artistes del carrer B.M.
Rosa Satoca: Centre Obert Don Bosco, Fundació Marianao.
Les Gàlies: Ludoteca Olivera, Ludoteca Camps Blancs.
Laura del Valle: Llar d’Avis St Josep, San Juan Grande
Andrea M.A: Tots som santboians, Cassià Just-Ocioteca, Pedagogium COS.
Vam comptar també amb la participació de grups de diferents unitats de la Dirección General de Salud Mental de la Ciudad de Buenos Aires.
El nostre procés
Quan vam explicar el projecte la majoria de dones no es veien capaces de fer una obra d’art. Després van canviar radicalment d’actitud i el procés ha estat molt enriquidor.
A l’inici vam compartir els somnis que recordavem, ens vam escoltar entre totes i vam trobar llocs comuns i imatges recurrents.
Aquestes experiències compartides van ser motor d’inspiració. Com a col·lectiu hem dialogat sobre les idees que cadascuna aportava, ens hem llençat a experimentar i finalment a prendre decisions per aconseguir una obra ajustada al missatge que volíem transmetre.
Ha estat molt gratificant veure com li donaven voltes a la resolució de les obres i la sessió següent venien amb idees de com fer-ho concebudes a casa. Aquesta implicació, aquesta empenta fruit de la motivació i de sentir-se impregnades de creativitat s’ha vist reflectit en la riquesa de les obres finals que es van poder veure al centre d’art.
Portava per nom El rastre dels somnis i a l’entrar a la sala es podia llegir….
Benvinguts al moment íntim de la son i de les seves imatges oníriques. Tot somni parteix d’una experiència viscuda i esdevé un procés imaginatiu de la nostra ment.
En el moment en que el nostre físic se sent més inert, relaxat, estàtic o agitat, la nostra vida hauria de ser una vida sense pensament, sense representacions, sense imaginació, una fase de la vida en la que els processos químics es ralentitzen. Doncs bé, resulta exactament el contrari, la nostra existència física tendeix a anar més enllà dels nostres confins corporis.*
Per poder representar aquestes dues naturaleses, realitat i somni, hem triat dos tipus de creació, la tangible i la intangible. Aquestes dues representacions estan íntimament lligades, ja que una no pot existir sense l’altre, de la mateixa manera que el somni no pot existir sense la realitat i a la vegada cadascuna té identitat pròpia.
A través de la nostra mirada conjunta hem realitzat tres instal·lacions on representem tres realitats, dos somnis i un malson.
Passeu i somieu.
*text basat en el Llibre de Renzi, Dario. “Curso de teoría general I. Fundamentos de un humanismo socialista” Dario. Ruta ediciones, 2016.
La Gàl·lia 